Analitzant la lexemalogia del terme català "rosari", vàrem detectar que no tenia massa sentit que el lexema fos "rosa". El rosari és un enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
En un principi es podria pensar que el nom prové de les llavors de la rosa, que potser van ser els primer grans utilitzats per crear l'enfilall. Però si analitzem les llavors de la rosa ens adonem que realment són molt petites i que la dificultat per enfilar-les és considerable.
A la imatge inferior podem veure llavors de la rosa i confirmar el seu petit tamany. A la imatges apareixen posades al damunt de rodanxes de cotó pel maquillatge.
Altres fonts relacionen l'etimologia de "rosari" amb la Mare de Déu del Roser. Es una altra possibilitat. Tanmateix, oficialment, es diu que el nom "al·ludeix a la rosa, ja que cada cop que se li resa a Maria és com si se li oferís una flor". En tot cas, a nosaltres aquesta no ens sembla una explicació plausible.
I llavors vàrem pensar que el lexema original no devia ser "rosa" sino el lexema català "res", entès com a pregària, que genera derivades com el verb com "resar". Al cap i a la fi, un rosari és un estri per resar. I vàrem pensar que en comptes de "rosari", el terme original es devia ser "resari".
Com que "resari", segons com es pronuncií, pot semblar "rosari", aquesta paraula es devia corrompre i va passar als diccionaris com a "rosari".
Malgrat l'absència del terme "resari" als diccionari, fent una cerca ràpida en llibres del segle XVII i XVIII constatem que apareix el terme "resari" en algunes obres, però ho fa conjuntament amb el terme "rosari". Mai sabrem, per tant, si són errades d'impremta o si és que es podia dir de les dues maneres.
En tot cas la hipòtesi queda plantejada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada