La paraula catalana "febrer" deriva de "febre". Durant el mes de les febrer, el més fred de l'any, la gent es refreda i agafa febres. Sempre ha estat així, des de temps immemorials, i l'ancestral llengua catalana ho recull.
A més, "febre" relaciona amb "feble". Són la mateixa paraula. Quan una persona tenia febre se sentia feble. Entre els termes "febre" i "feble" només canvia una lletra. Sovint, en català, les lletres R i L s'intercanvien, com fan els xinesos quan intenten parlar el nostre idioma, que pronuncien la R com una L. Quina de les dues paraules va crear-se abans, febre o feble? Impossible de saber.
Feble > Febre
També passa amb les paraules catalanes "farsa" i "falsa", que estan absolutament relacionades. De fet, són la mateixa paraula. Simplement, s'han intercanviat la L per la R. La farsa és falsa. Una farsa és una falsedat. Quina de les dues paraules va crear-se abans, febre o feble? Impossible de saber.
Falsa > Farsa
Sobretot en català, la llengua mare, es es fan evidents aquestes equivalències tan lògiques.
Un altre cas de paraules catalanes relacionades que, probablement, han seguit el mateix procés d'intercanvi entre la L i la R són els termes "pobre" i "poble". En aquest cas, ens referim al poble com a estament social, no pas geogràfic. El poble sempre és l'estament més pobre, fins al punt que les dues paraules són la mateixa. Quina de les dues paraules va crear-se abans, febre o feble? Impossible de saber.
Poble > Pobre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada