El lexema català "Tall"

Els catalans diem "tallar", verb derivat del lexema catalano-occità "tall", amb molts significats, i que també dona origen a paraules catalanes derivades com ara "taller" (el lloc on es "talla") o "talla", o "tallador", o "entallat" o "tallista", etc. Tot manté una perfecta lògica interna. 

El lexema català "tall" ha generat moltes derivades, tant en llengua catalana com en altres llengües derivades del català (o catalàniques), i en altres idiomes que han manllevat paraules del català. Us fem una petita mostra. 

Paraules catalanes derivades del lexema català "tall":

Nominals (substantius)

tall
talla
tallada
talladeta
tallador
talladora
tallament
tallista
tallatge
talló (en alguns usos relacionats)
taller (històricament vinculat a ‘tallar’)
tallista
retall
retallada
entall
entallada
detall (via evolució semàntica des de “part tallada”)
tallafoc
tallavent

Verbals

tallar
retallar
entallar
detallar
tallonejar (més indirecte)
escatallar (variant dialectal)

Adjectius i participis

tallat / tallada
tallador / talladora
retallat
entallat
detallat
tallable
intallable (poc usual)
ben tallat
mal tallat

Compostos i formes prefixades

tallacircuits
tallafoc
tallamar (nàutica)
tallapapers
tallaplomes
tallabosc
tallagespa
tallavents

· Occitània

talhar = tallar

entalhar = fer una incisió

retalhar = tornar a tallar

detalhar = detallar / dividir

talhonar = tallar en parts (dialectal)

talh = tall

talhada = tallada / incisió

talhador = tallador

talhament = acció de tallar

retalh = retall

detalh = detall

entalh = incisió

talhó = tros tallat (dialectal)

talhadura 

 

Paraules derivades del lexema català "tall" en altres llengües:

· Castellà: malgrat que en aquesta llengua tradueixen "tall" per "corte" o per "tajo", tenen moltes paraules amb el lexema català "tall".

taller
entallar
entallado / entallada
entalladura
entalle
tallo
tallado / tallada
tallar (ús no general, però documentat en àrees de contacte)
retallar / retallado / retalladura (usos puntuals o dialectals)
detallar / detallado / detalle (forma plenament integrada en castellà)
tallista (molt poc freqüent)
tallafuegos / tallafuego (apareix ocasionalment, però no és la forma habitual)
tallamar (nàutica, ús especialitzat) 

· Llengua d'oil (França nord): malgrat que en aquesta llengua tradueixen "tall" per "couper", tenen moltes paraules amb el lexema català "tall".

tailler = tallar, retallar

détailler = dividir en parts petites / detallar

retailler = tornar a tallar

entailler = fer una incisió

taillader = fer tall

s repetits (rar/literari)
tailloter = tallar a bocins petits (dialectal/culinari)
taille = talla, mida, tall, impost històric
détail = detall
entaillage = incisió
retaillage = retall
taillure = forma tallada / incisió
taillade = tall profund / esquinç
tailleur = sastre / tallador
tailleuse = talladora (rar)
taillandier = fabricant d’eines de tall
retaillier (antic) = qui retalla
taille-crayon taille-haie
taille-bordure
taille-pierre

· Portuguès

talhar = tallar

entalhar = fer una incisió / tallar dins retalhar = tornar a tallar

detalhar = detallar / dividir en parts

talho = tall / botiga de carn (evolució semàntica interessant)

talha = tall / talla / recipient tallat (també gerra gran de fang)

talhador = tallador

retalho = retall

detalhe = detall

entalhe = incisió

detalhar → ús molt productiu (explicar amb detall)
retalho → peça de roba o fragment
talhante = tallador / carnisser

· Toscà (italià del centre)

tagliare = tallar
ritagliare = retallar
dettagliare = detallar
intagliare = tallar en profunditat / gravar
tagliuzzare = tallar en bocins petits
taglio = tall
taglia = mida / talla (també tribut històric en alguns usos antics)
tagliatore = tallador
ritaglio = retall
dettaglio = detall
intaglio = gravat / incisió profunda

tagliere = taula de tall (cuina)

intaglio = tècnica de gravat

 

· Romanès

tăiere = tall

tăietură = incisió / tall físic

tăietor = tallador

tăiș = tall / filo esmolat

tăietor de lemne = llenyataire

tăietură de hârtie = tall de paper

tăios = tallant / esmolat

tăiat = tallat

netăiat = sense tallar

 

· Romanx (Suissa)

tagliar / taglier = tallar
retagliar = retallar
detagliar = detallar / dividir en parts
intagliar = tallar en profunditat / gravar
tagl = tall
taglia = talla / mida
detagl = detall
retagl = retall
intagl = incisió / gravat
tagliader = tallador

taglier = qui talla / sastre

· Sard: 

taiari / tagliari = tallar

retaiari / retagliari = retallar

detagliari = detallar / dividir en parts

intagliare / intagliari = tallar en profunditat / gravar

taju / tagliu / tallu = tall

tagliu de linna = tall de fusta

tagliu de carni = tall de carn

retaju / retagliu = retall

detaju / detagliu = detall

intagliu = incisió / gravat

taiadori / tagliadore = tallador

intagliadore = gravador

· Alemany: malgrat que en aquesta llengua tradueixen "tall" per "schneiden", tenen moltes paraules amb el lexema català "tall".

teilen = dividir / compartir

aufteilen = repartir

unterteilen = subdividir

Teil = part

Teilung = divisió

Anteil = part / quota

Verteilung = distribució

· Anglès: malgrat que en aquesta llengua tradueixen "tall" per "cut", tenen moltes paraules amb el lexema català "tall".

tall = alt

taller = més alt

tallest = el més alt

tallish = una mica alt / tirant a alt

tallness = alçada

tallboy = calaixera alta

tallgrass = herba alta

tallship = vaixell de vela alt

tallbuilding (ús descriptiu, no tècnic fix)

talltree (ús descriptiu)

tallman / tallwoman (ús descriptiu)

· Noruec / suec / danès: malgrat que en aquestes llengues la paraula catalana "tall" es tradueix com "kutt" (noruec), "skaere" (danès) o "skara" o "klippa" (suec), tenen algunes paraules amb el lexema català "tall":

tall = alt (equivalent funcional de l'anglès)

taller = més alt

tallest = el més alt

tallrik: plat (van confondre "tall" o "menjar" amb el "plat". Confusió entre el contingut i el continent)

· Sicilià

tallu (variant dialectal de “taglio”, poc estandarditzat)

tagghiari (tallar – forma amb grafia siciliana de “tagliare”)

tagghiu (tall)

tagghiari / tagliari = tallar

tagghiu / taglio = tall

tagghiateddu = tall petit

tagghiatura = acció de tallar

ritagghiari = retallar

ntagghiari = incidir / tallar dins

· Napolità (italià del sud)

taglià / tagliàre (tallar)
taglio (tall)
tagliata = tall / tallada de carn
ritaglià = retallar
tagliuzzà = tallar a bocins petits
tagliatore = tallador

· Piemontès

tajé (tallar)

taj (tall)

tajant (tallant)tajon = gran tall

tajin = petit tall

retajé = retallar

detaijé = detallar

· Normand Picard

tailler = tallar
taille = tall
détailler = detallar
retailler = retallar
entailler = fer incisió
taillure = tallada
tailleur = tallador/sastre

· Cors

taglià = tallar

tagliu = tall

tagliata = tallada

ritaglià = retallar

intaglià = gravar / incidir

tagliolu = petit tall

· Friulà

tajâ = tallar

taj = tall

tajament = tall

tajadôr = tallador

retajâ = retallar

· Romanx

tagliar = tallar
tagl = tall
detagl = detall
retagl = retall
intagl = incisió
tagliament = acció de tallar

· Gallec

tallar = tallar
talla = tall
retallar = retallar
detallar = detallar
tallada = tallada

· Astur-lleonès

tallar / tajar (variants)
talla
retallar
detallar
talláu / tallá (variants dialectals)
tallador

· Llatí: 

tāliare = tallar, dividir en trossos
tāliō / taliat- (formes derivades en llatí tardà)
taliātor / taliator = qui talla
taliātiō / taliatio = acció de tallar (tardà)
taliāmentum = tall / divisió (formes documentades en llatí tardà o medieval)
talea = esqueix, branca tallada
taliō (en contextos tardans) = relatiu a tallar o assignar per parts

Algunes observacions

El cas castellà:

Els castellans diuen "taller", però no tenen el lexema "tall" a la seva llengua. Per dir "tall", en el sentit català de "tallar", diuen "corte". Per tant, la paraula "taller" no té sentit en la seva llengua i l'han manllevada del català.

Per dir "tallar", els castellans diuen "cortar", paraula que sembla una derivada del lexema català "curt", que ells tradueixen per "corto". Seria el nostre "escurçar". Es a dir, quan els castellans volen dir "tallar", el que fan és dir "escurçar". Però si mirem el diccionari castellà, veurem que a l'entrada "corte" en cap moment es fa referència a "escurçar" o "fer curt". Simplement han traduït "tall" per "corte". I per poder dir "escurçar" han creat la paraula "acortar", que torna a fer ús de la traducció castellana del lexema català "curt".

Més endavant, devien incorporar la paraula catalana "talla" o "tallar" al diccionari castellà, però aquesta vegada referint-se només al tall a la fusta. Però, com hem vist, això no té sentit, atès que en castellà no existeix el lexema "tall". 

Per postres, en algun moment, també van traduir "tall" al castellà com a "tajo", al qual van dotar del verb "tajar". (Aquest canvi de la LL per la J també el veiem en la traducció de la catalana "palla" per la castellana "paja").  

En resum, al diccionari castellà, per dir "tallar" tenen "cortar", "talar", tallar" i "tajar". La primera prové del lexema català "curt" i les altres tres són derivades del lexema català "tall". Són una repetició innecessària. Probablement perquè cada traductor va traduir la paraula catalana al seu aire.

Una observació final, i prou divertida, és que els castellans van traduir la paraula catalana "all" per "ajo". I és observable que moltes paraules acabades amb -all en català, acaben en -ajo en castellà. Així trobem que la catalana "tall" també pot ser traduïda al castellà com "tajo".En aquest cas, una LL passa a ser una J. Així, també trobem paraules castellanes relacionades amb "tajo":

tajo → tall, incisió.

tajar → tallar (sobretot carn, fusta, etc.)

tajada → tall de menjar (per exemple, una “tajada de jamón”)

tajador → estri o persona que talla

tajadera → eina de tall o peça per tallar

tajante → que “talla” la conversa; també ‘decisiu, categòric’

tajadura → ferida o tall en una superfície

atajador / atajar → literalment “tallar el pas”, interrompre o escurçar

El cas anglès

També els anglesos semblen haver agafat el lexema català "curt" quan fan servir el verb "cut", tan similar, però sense la R. "Cut" és un lexema més breu que "curt" i significa "tall" i "tallar", perquè per dir "curt", en canvi, fan servir "short". 

"Curt" podria ser un lexema català que prové de l'anglès, però em penso que és a l'inrevés, i que és l'anglès "cut" el que deriva del català "curt". Perquè al lexema anglès li falta la R, que després genera paraules com "cortar" en castellà. 

En tot cas, tant "tall" com "cut" o "curt", semblen lexemes onomatopeics, atès que semblen reproduir el so del metall al tallar quelcom: cut, cut... tall, tall... 

El cas de la llengua d'oil (França nord)

A la llengua d'oil de la França Nord, per dir "tall" o "tallar" diuen "coupe" o "couper", que fa pensar que no el deriven del lexema català "curt", sino del lexema català "cop". Sembla que a França tallen a cops. A cop de ferro o a cop de pedra o a cop del que fos. Ara bé, el problema és que per dir "cop" diuen "claquer" o "frapper". Per tant, aquesta llengua també manlleva el lexema català "cop" per fer termes com "coup" o "couper". 

D'altra banda, quan diuen "atelier" per dir "taller", estan fent servir el lexema català "tall". I en aquest mateix sentit, tenen també les paraules "taille", "tailler" i "tailleur". Totes elles derivades del lexema català "tall". 

Es significatiu, i no sembla pas una coincidència, que quan els francesos del nord o els anglesos diuen "tall", s'estan referint a quelcom "alt" o "alta", mentre que en català, en canvi, significa quelcom retallat o disminuït. Penso que, simplement, han agafat "talla" (algú de talla) per definir "alt". 

En tot cas, la paraula "talla" és el femení del lexema català "tall". Quan els castellans diuen "¿que talla es?", estan fent servir altra vegada una paraula derivada d'un lexema català. Quan els francesos diuen "tu fais quelle taille?", fan el mateix. I quan els anglesos diuen "tall" a algú alt, també.

El cas italià

Pel que fa als italians, han utilitzat el lexema català "tall" per crear la paraula "taglio", que tant vol dir "tall" com "tallar". Fer de la LL un GLIO és habitual en llengua italiana, com també fan amb el lexema català "vull", que transformen en "voglio". 

El cas portuguès

El portuguès, en aquest cas, se'ns mostra transparent en la seva utilització del lexema català "curt", atès que el fa servir per definir això mateix, quelcom curt. Ara bé, quan han de traduir les paraules catalanes "tall" o "tallar", fan servir "corte" per als dos significats, sense que signifiqui "escurçar", sinó només "tallar". 

No tenen la paraula "taller", que ells anomenen "oficina". Tanmateix, fan servir el verb "talhar", per significar "tallar", sense tenir el lexema "tall" en la seva llengua. Ara bé, sí disposen de la paraula "talha" i "talhada", per referir-se a quelcom "tallat", però no pas al "tall" mateix, que ja hem vist que era "corte". Una bona barreja, sense massa sentit ni coherència, com acostuma a passar en les llengües filles.

El cas danès i suec

Ens diuen que els termes "skaere" (danès) o "skara" (suec) signifiquen "tall". Tanmateix, per la seva morfologia, semblen relacionar més amb el terme català "escissió". 

El cas noruec

Els noruecs tradueixen "tall" com "kutt", de manera similar als anglesos ("cut"). Ja hem dit en el cas anglès que aquest terme relaciona més amb "curt", que no pas amb "tall". Seria un cas similar al castellà "corte".

El cas alemany

En alemany, "tall" és traduit per "schneiden". Aquest terme també sembla relacionar més amb "escissió" que no pas amb "tall", com en el cas danès i suec. "Secció" en alemany és "Schnitt".

El cas del grec antic

El que han fet amb el grec antic és molt divertit. En aquest idioma tenen τέμνω (témnō), que equival a "tall", (tallar com a separació neta, seccionar); però també tenen κόπτω (kóptō), que relaciona amb "cop" (colpejar + tallar per impacte) i no pas amb "tall", com passa amb el francès. També hi ha el terme σχίζω (schízō), que vol dir "esquinçar" (esquinçar, dividir, obrir) però també escissió o σχίσμα (schísma).

témnō = tall

kóptō = cop

schízō = esquinç, escissió

El terme grec "kóptō" prové del lexema català "cop" d'una manera bastant evident. Pel que fa a "témnō", equival a tall. I "schízō" prové del lexemes catalans (amb article salat) "es-quinç" o "es-cis" (depenent si posem una Q o una C).